La subtilesa
d'un primer alè hivernal
sobre els teus llavis
8/1/20
4/1/16
8/12/14
26/11/13
26/5/13
el fil de la música
 |
| tinta nogalina -marina culubret alsina |
teixim la dansa
els cors són llançadores
la pell, trama i ordit.
8/5/13
21/4/13
8/3/13
tanka al meu gust
la pell de l'Amant
reclama un ball de llengua
un tast de somni
(i tu ara no em diguis
és la tapa d'un iogurt)
27/12/12
22/12/12
19/12/12
tanka al desig
s'enlaira el globus
inflat amb baf de brasa
i nus de sucre.
la mà al cordill, el tibes,
i explota un bes al teu pit
14/12/12
24/9/12
HABEAS UMBRA
Habeas Umbra és una expressió llatina que significa "que tinguis la teva ombra". Actualment designa un procés judicial estès en la major part de països democràtics que protegeix els ciutadans contra les detencions de l'ombra realitzades per una autoritat, agent, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin el supòsits legals necessaris, ja que implica la immediata comunicació d'aquest procediment al jutge de guàrdia corresponent perquè aquest pugui decidir sobre la correcció o no de la detenció.
23/5/12
21/3/12
BWV
el contrapunt invertible
i els cànon$
de l'art de la fuga
* imatges extretes de la xarxa
** joc de paraules, encara vigent, que vaig fer un 21 de març (dia que nasqué Bach) de fa uns quants anys.
29/1/12
Declamava tot sol mentre abocava cabassades de sal a la bóta
Ignoro els temps passats, els anys i els segles,
La sang, la raça, la terra i la llar.
Só l’heura tendra al bagueny de les cares,
El gemec de la nit, la tramuntana negra,
L’ull vespertí de la roca maresa,
El fresc de la rosada al calze dels estanys,
La flor i la fulla a l’hort de les ventades,
La pell marçal del fruit i el pa tou de les boires.
Só la mel de les fonts, la veu dels soterranis,
La maregassa oberta a les arrels dreçades
I la sang de les brases labials.
Só el foc que abranda els brucs a la serra mitgera,
La pluja entre xarols, la menta dels oasis,
L’ombra que frisa en un cap de carrer
—Quan la flora dels noms emporpra la muralla—.
Só el buf que escampa el fum de les llinoses,
La sal, la sorra i el paper de vidre,
L’arbre a mig coll que branca en flamejar l’Instant.
Só el gorg brogent al pont dels hemisferis
—Pleniluni invocat als freus de l’arxipèlag—,
L’asceta enfront dels màgics al foscant dels garatges,
L’aroma dels vinagres als temples dissidents.
Só la goma solar i el sutge en lluna nova,
L’oli vident dels dibuixos rupestres,
El braç voluptuós al doll de la farina,
El qui va sol quan les clarors s’esbalcen,
I diu que no i fa creu al ban dels beduïns.
Só el nunci de l’Enllà quan els carmins estupren,
La carota de pelfa al bordell de les hores,
El temps sense quadrant i el flam que afita el cercle.
Só la llavor sembrada a l’ermot de la borra,
La tinta espessa al crepuscle dels molls,
L’ocell imbatible a la vall falconera
—Muscle vital d’estranya salvatgina—.
Só l’equador viril, l’aiguamoll incorrupte,
El litògraf del cel, la capçana polar,
Fanal de port secret i criptograma d’ambre.
Só el filtre dels dorments a la plaça emmurada,
Brossalla a la garriga i molsa al codolar,
L’orògraf boreal, el plor de les congestes,
La cabellera d’aigües del teu cor
—Brolla de lava a les teves entranyes—.
Só, de la imatge, la còpia negativa,
Projectada en el temps, amb tints inesborrables
A la làctia muralla dels teus somnis.
J. V. Foix
(28 de gener de 1893 - 29 de gener de 1987)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
