les veles de lli

acullen batecs de mar

quan  s'aferma el gest

pinto un jaç auri

mentre la llengua d'un llenç

corona els meus dits

quan cerco escumes

tot just m'enduc l'orquestra

de plors esmolats

tres quarts de tarda

i endolcim tic-tacs de pell...

... glissando als llavis

en lecho de miel

cristalizan segundos

al fin anclados

con sal y arena

tejemos diálogos

tintados en luz

Vull que les algues

envernissin els daus secs,

si és que m'has vençut.

Joc de llengües i martells

en un tauler d'escuma.

***

Llunes de coure damunt el mar. Timbals. I percudeixen.

Missatge persistent que s'estavella. Ponts i passeres. Pedra i metall. El pont de les espases. 

La pólvora i l'atzar. El meu desig. L'engruna del desig que s'ennuega d'algues. 

El teu complot. La corda i les paraules.

( La xarxa del númida - Valerià Pujol)

de punta a punta

cerco el nèctar del teu gest,

bressol extàtic

èbria de vida

regalimen mots sobrers

quan tu m'esguardes

así la sombra

perfumada en deseo

no se marchita

desferra tàctil

dins el bressol d'aquests ulls

que enclaustren el temps

levita el verde

en pentagrama de luz,

voces de savia

Libro de besos

leyéndome en cursiva...

Caricia al lomo

Alientos impresos

(edición sin límite)

hado cautivo,

sacudes el silencio

si en muerte vivo

fotografía: Humareda volcánica y líquenes. Hacia el Monte Camerún (verano 08)

baricentre humit,

sedueixes els angles

amb la braçada

seamos diente

para hincarlo hasta el hueso,

seamos sangre

que palpita en la carne

que se endulza en el beso...

mènada inclement

em prens turgents miratges

amb llengua silent

*

ménade injusta,

robas turgentes sueños

con lengua muda

Si esbatano els ulls

dos i dos no fan quatre,

i la fosca és llum

quan descabdello els segons

amb rampoines trobades.

*

Si abro los ojos

dos y dos no son cuatro.

Lo oscuro es luz

si desovillo el tiempo

con minucias halladas.

cielo insondable

donde mezo mis branquias

y bebo tu voz

migajas de ayer,

te crecen celosías,

mas no puedes ver

Bassal insomne,

confites desig de cos

quan res et torba.

Esclafa paradoxes

la petja de pedra i llot...

candil mutante,

cuando no rasgas cielos

rezumas sangre

mercurio tenaz,

cuando acallas los dogmas

ardo en su mar cual

densa llama de iceberg

-beso liviano a flote-

M'encalça el llavi humit emmotllable

i esvento, flectada, un grapat de pupil.les

fugisseres, àvides de recer ocre.

Encara duc vestit de paraules convexes.

Encara el teu esguard quan em delecto al torn.

fotografia: Yvonne Martín

navaja de tul,

persigues mis costuras

meciendo agujas

amb boca d'ambre

mantinc reclòs un sospir...

i un clam de magma

incisiu i agosarat

entronitza els teus deu dits

dime

Jau la carícia

i condensa els meus límits

dissolts en un bes

m'esguardes cantant

-la lluna minva als teus ulls-

treves a l'instant.

guijarro de luz,

crepitas en granito

(miel de vinilo...)

fotografia: De Cenizas

un brogit de sang

bascula als llavis, rendit

al temps immòbil.

Cáliz de invierno,

fruta y pétalo de cal.

Trenzas en sueño

la osmosis del deseo,

savia fragante en caudal.

tocado sin sal

encajes en su yunque

carmín de cristal

corifeu amant

plores un adversari

esquinces l'instant

és cabell d'àngel

o crocant a la gola

i esgarip de mel

per aquell que articula

desferres de mots al cel

entre línies

ist

2 1 Rebre el pes, l'esforç, d'una cosa sense cedir, sense ésser-ne damnejat. 

escucha el nácar

inclinado a tu paso

nana de roca

mirada en luz

aguanta, quizás hiera

la sal de naipe

si envestís el roig 

l'abraçaria

si em vestís el roig

Recol.lectora de somriures còmplices
Forjadora de llambregades roents

T'enduus el bes oblic i l'entafores al ventre

i els dits
que tot ho diuen
esquinçen l'aire d'escumosa efervescència

i el vel
que res no amaga
esquitxa llautons a qui compra deferència

La pell
que mel traspua
glopeja onades que s'afuen conjurant l'embat.
Abandones el dors i mostres les serps

- d'una a una -

 com s'arruen amb els desigs macerats.

I enmig d'un alè condensat al pit
dissols
- perquè ho vols -
el gest

fondejant

sense pressa
a un gorg
d'atzur
silenciós

caduc.

Man must speak, then sing, then dance. The speaking is the brain, the thinking man. The singing is the emotion. The dancing is the Dionysian ecstasy which carries away all.
Isadora Duncan

Escollir un origen.

Miro i remiro l'Intermedi de Joan Brossa (Barcelona, 19 de gener del 1919 - 30 de desembre del 1998 ) i somio una pausa infinita. Arreu. Vull convènce'm que un altre so humanament organitzat és possible. 

Escoger un origen.

Miro una y otra vez el Intermedi de Joan Brossa y sueño una pausa infinita. En todas partes. Quiero convencerme de que otro sonido humanamente organizado es posible.

Los pinceles me observan con su punta reseca y mis dedos se estremecen impotentes.

------------------------------------------------------------------------

RE

L'origen del nom de quasi totes les notes el trobem a la síl.laba que inicia cada vers d'un cant gregorià a Sant Joan Baptista. Concretament, el "re" correspon al vers "resonare fibris".

El origen del nombre de casi todas las notas lo encontramos en la sílaba que inicia cada verso de un canto gregoriano a San Juan Bautista. Concretamente, el "re" corresponde al verso "resonare fibris".

RE -

1 Prefix intensiu (en llatí re-) de certs verbs o substantius verbals que indica duplicació o repetició de l'acció.

1 pref. Significa 'repetición'

...

"La música és el so humanament organitzat", John Blacking.

"La música es sonido humanamente organizado", John Blacking.

deshacer el nudo de la garganta

y seguir trenzando el recuerdo

riu (som riu)

f pl 1 Sensació experimentada en certs indrets del cos en ésser aquests estimulats lleugerament pel tacte, la qual provoca la rialla.

...

1. f. pl. Sensación que se experimenta en algunas partes del cuerpo cuando son ligeramente tocadas, y consiste en cierta conmoción desagradable que suele provocar involuntariamente la risa.

5

4

3

2

1

-juego-

...

"And what is the purpose of writing music? One is, of course, not dealing with purposes but dealing with sounds. Or the answer must take the form of paradox: a purposeful purposelessness or a purposeless play. This play, however, is an affirmation of life—not an attempt to bring order out of chaos nor to suggest improvements in creation, but simply a way of waking up to the very life we’re living, which is so excellent once one gets one’s mind and one’s desires out of its way and lets it act of its own accord".

John Cage

...

¿Y cuál es el propósito de escribir música? Uno es, por supuesto, no ocuparse de propósitos, sino de sonidos. O quizás la respuesta debe darse en forma de paradoja: una falta de propósito intencionada o un juego sin propósito. El juego, sin embargo, es una afirmación de vida - no un intento de extraer orden del caos, ni de sugerir mejoras en la creación, sino simplemente un modo de despertar a la vida misma que vivimos, que es maravillosa una vez que apartamos nuestra mente y nuestros deseos de su camino y la dejamos actuar por si sola.

f 1 1 Peça de metall, de fusta o d'una altra matèria resistent, en forma de cercle, que serveix generalment per a retenir o agafar alguna cosa.

neix un batall a la gola

ni aire ni foc per nodrir bombolles consonants

tan sols marbre rosat on estimbar els mots

i fer-ne bocins cantelluts

quin drapaire recull els pensaments?

saba roja incandescent

breu reducte

quarter d'hivern

Farceixes la vena amb l'agulla del segon citrí, i amb distretes llepades  - digue-ho tu -, epitelis de befes emmelades.

(amb mig minut en tinc prou, de moment)

arraulida brasa al palmell

s'esquitllen entre els dits coordenades de somriures

et prendria un ris per anell sempre sempre em guies per trena o capell

l'occasione di sussurrare qualche parola...

tirami su