con sal y arena

tejemos diálogos

tintados en luz

Vull que les algues

envernissin els daus secs,

si és que m'has vençut.

Joc de llengües i martells

en un tauler d'escuma.

***

Llunes de coure damunt el mar. Timbals. I percudeixen.

Missatge persistent que s'estavella. Ponts i passeres. Pedra i metall. El pont de les espases. 

La pólvora i l'atzar. El meu desig. L'engruna del desig que s'ennuega d'algues. 

El teu complot. La corda i les paraules.

( La xarxa del númida - Valerià Pujol)

de punta a punta

cerco el nèctar del teu gest,

bressol extàtic

èbria de vida

regalimen mots sobrers

quan tu m'esguardes

así la sombra

perfumada en deseo

no se marchita

desferra tàctil

dins el bressol d'aquests ulls

que enclaustren el temps

levita el verde

en pentagrama de luz,

voces de savia

Libro de besos

leyéndome en cursiva...

Caricia al lomo

Alientos impresos

(edición sin límite)

hado cautivo,

sacudes el silencio

si en muerte vivo

fotografía: Humareda volcánica y líquenes. Hacia el Monte Camerún (verano 08)

baricentre humit,

sedueixes els angles

amb la braçada

seamos diente

para hincarlo hasta el hueso,

seamos sangre

que palpita en la carne

que se endulza en el beso...

mènada inclement

em prens turgents miratges

amb llengua silent

*

ménade injusta,

robas turgentes sueños

con lengua muda

Si esbatano els ulls

dos i dos no fan quatre,

i la fosca és llum

quan descabdello els segons

amb rampoines trobades.

*

Si abro los ojos

dos y dos no son cuatro.

Lo oscuro es luz

si desovillo el tiempo

con minucias halladas.

cielo insondable

donde mezo mis branquias

y bebo tu voz

migajas de ayer,

te crecen celosías,

mas no puedes ver

Bassal insomne,

confites desig de cos

quan res et torba.

Esclafa paradoxes

la petja de pedra i llot...

candil mutante,

cuando no rasgas cielos

rezumas sangre

mercurio tenaz,

cuando acallas los dogmas

ardo en su mar cual

densa llama de iceberg

-beso liviano a flote-

M'encalça el llavi humit emmotllable

i esvento, flectada, un grapat de pupil.les

fugisseres, àvides de recer ocre.

Encara duc vestit de paraules convexes.

Encara el teu esguard quan em delecto al torn.

fotografia: Yvonne Martín

navaja de tul,

persigues mis costuras

meciendo agujas