Vull que les algues
envernissin els daus secs,
si és que m'has vençut.
Joc de llengües i martells
en un tauler d'escuma.
***
Llunes de coure damunt el mar. Timbals. I percudeixen.
Missatge persistent que s'estavella. Ponts i passeres. Pedra i metall. El pont de les espases.
La pólvora i l'atzar. El meu desig. L'engruna del desig que s'ennuega d'algues.
El teu complot. La corda i les paraules.
( La xarxa del númida - Valerià Pujol)
4 comentaris:
belisssssssima foto, y creo que tbien las palavras, creo que las entendi :)
un gran beso, amiga mia,
Sembla el joc de la vida.
Petons.
El mar ve....s'enva, però sempre hi es, como la vida, com la mort, com la felicitat i les ombres...
petons¡¡
"les algues envernissin...." ho trobo preciós..
Publica un comentari a l'entrada