les veles de lli
acullen batecs de mar
quan s'aferma el gest
skip to main |
skip to sidebar
un petit racó on reprendre l'alè... al teu aire
Dades personals
també
Enllaços
- Calendario de instantes
- Cuadromega
- De barro y luz
- De Propósito
- Estètica de l'existència
- Joan Codina
- Madreselva rebelde
- Mar
- Martí
- Myra
- Pedro
- Res
- Rokins
- Sònia Moll - La vida té vida pròpia
- Tecla
- Tinta xinesa
- Toni Bernat
- Torosalvaje
- Tretzevents
- Xavier Elkenarra (I)
- Xavier Elkenarra (II) - Nomad with a chromebook
Arxiu del blog
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(9)
- ► de novembre (1)
-
►
2012
(27)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (4)
-
►
2011
(32)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (3)
-
►
2010
(43)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (1)
-
▼
2009
(50)
- ► de novembre (8)
-
▼
d’octubre
(7)
- voz cromáticasusurro de pétalonacido en el mar
- me desenfundoy lucho por la vida(que no se pierda....
- les veles de lliacullen batecs de marquan s'aferm...
- pinto un jaç aurimentre la llengua d'un llençcoron...
- quan cerco escumestot just m'enduc l'orquestrade p...
- tres quarts de tardai endolcim tic-tacs de pell......
- en lecho de mielcristalizan segundosal fin anclados
- ► de setembre (3)
7 comentaris:
I per les nits ploren.
Petons.
Que bonic... Quan obro aquet blog em surt una respiració profunda i tranquil·la....
I el vent canta cançons de llençols blancs.
petons.
que tranquilidad y belleza....
perons:)
Enhorabuena, un remanso de paz... Saludos
Com ja han dit aqui,molta pau,la remor del mar i la teva absència que s'entesta en no trobar-nos mai,jajaja.Petons i abraçada!
M'ha fet pensar en memòria de vents...
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada