juega el otoño...
baraja mis paseos
albos y fríos
skip to main |
skip to sidebar
un petit racó on reprendre l'alè... al teu aire
Dades personals
també
Enllaços
- Calendario de instantes
- Cuadromega
- De barro y luz
- De Propósito
- Estètica de l'existència
- Joan Codina
- Madreselva rebelde
- Mar
- Martí
- Myra
- Pedro
- Res
- Rokins
- Sònia Moll - La vida té vida pròpia
- Tecla
- Tinta xinesa
- Toni Bernat
- Torosalvaje
- Tretzevents
- Xavier Elkenarra (I)
- Xavier Elkenarra (II) - Nomad with a chromebook
Arxiu del blog
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(9)
- ► de novembre (1)
-
►
2012
(27)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (4)
-
►
2011
(32)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (3)
-
►
2010
(43)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (1)
-
▼
2009
(50)
-
▼
de novembre
(8)
- arados de luzclaman por las semillasdel nuevo día
- declino el passeigi el pas del temps m'enllustraid...
- en tarde oscuradesgranamos placerestacto y dulzura
- juega el otoño...baraja mis paseosalbos y fríos
- mi fiel amigo...en vórtice del besosiento tu abrigo
- pètals de xarolque amb gest camaleònicm'imploreu u...
- la llum del matídesfila absent caríciai em trena u...
- ofrenda leveme disuelvo en las saviasde tierra y c...
- ► de setembre (3)
-
▼
de novembre
(8)
5 comentaris:
Y el otoño estalla bajo tus pies en una sinfonía de ocres, dorados, granates...
besos
Fríos?
No será aquí.
El poema bien.
Besos.
fo bela! palabras tbien, pero el frio no me gusta:)
besos
Millor no es pot descriure (crec jo)
;)
Marina, un bosque bien enmarañado, como hecho un lío.
Besos otoñales y saludos casi estivales, qué calor hace aún!
Publica un comentari a l'entrada