siento el ocaso
crepitar en la nuca,
miel de madera.
skip to main |
skip to sidebar
un petit racó on reprendre l'alè... al teu aire
Dades personals
també
Enllaços
- Calendario de instantes
- Cuadromega
- De barro y luz
- De Propósito
- Estètica de l'existència
- Joan Codina
- Madreselva rebelde
- Mar
- Martí
- Myra
- Pedro
- Res
- Rokins
- Sònia Moll - La vida té vida pròpia
- Tecla
- Tinta xinesa
- Toni Bernat
- Torosalvaje
- Tretzevents
- Xavier Elkenarra (I)
- Xavier Elkenarra (II) - Nomad with a chromebook
Arxiu del blog
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(9)
- ► de novembre (1)
-
►
2012
(27)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (4)
-
▼
2011
(32)
- ► de desembre (3)
- ▼ de novembre (4)
- ► de setembre (3)
-
►
2010
(43)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(50)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (3)
5 comentaris:
soy feliz cdo veo tue foto y tus palabras!estas entendi:9
y sempre lindas cosas!
casi como tu:)
besos
Cómo será la miel de madera, Marina. La estoy oliendo, me la estoy perfumando. Se me está derramando por mi escote.
Miel de madera y piña de aguacate. Qué hermosa eres.
"Miel de madera" sutíl y certero.
Que bella imagen y dúo de verso y fotografía.
Un saludo
Yo también he sentido crepitar el ocaso en la nuca, pero no sentí esa miel.
He de intentarlo de nuevo ;)
Besadetes, Marina.
Miel de madera.
Si!!!
Perfecto!!!
Besos.
Publica un comentari a l'entrada