4/9/11






Lenta, ascendia
la lluna. Jo pensava
una altra lluna
que suscitava escates
damunt la pell de l'aigua





Vicent Andrés Estellés
Poema VII  - Festes Llunyanes


5 comentaris:

mariarosa ha dit...

Una luna trae a veces recuerdos de otra luna. Muy bello.

mariarosa

4/9/11
Tempus fugit ha dit...

NEMORÓS
Estés al llarg del llit i sense despullar-me,
em mire les sabates, mire l’espill, les coses.
Sols espere la mort; però la mort no arriba,
i arriba el teu record com un vaixell de boira.
Però jo espere sempre, estés al llarg del llit,
mentre fume, amb les mans creuades sota el tos.
En arribar la mort, me n’he d’anar amb ella,
creuant la nit d’hivern, per la llarga avinguda,
amb el vent de la mar, vers les pobres baranes
on deu d’haver, encara, uns esguits seminals.

Egloga VIII

4/9/11
myra ha dit...

bello, bello,bello!
besossssssssssssssssss

4/9/11
LA ZARZAMORA ha dit...

Esa luna, que será siempre testigo de nuestra piel, que asciende y deja estelas en lo más hondo de nuestras cicatrices...
Besadetes, Marina.

4/9/11
TORO SALVAJE ha dit...

Que bó!!!

Petons.

6/9/11

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)