8/1/20

ciclamen





La subtilesa
d'un primer alè hivernal
sobre els teus llavis



4/1/16


acrilic / tinta nogalina sobre tela - marina culubret alsina


fluir amb la pell
de cada instant adherit,
 beure'm l'infinit





                                                                    
                                                                     

5/10/15



                                                          

a la recerca 
del fugitiu oníric
(en tinc l'empremta)




2/8/15



ebri de somnis
un tastet quan bull el sol
la resta,  de nit



                                                  
                                                    

18/7/15





                                                        

lleu timidesa
maluc de saba turgent
parla el silenci


14/3/15





mota de gota
mundo mudo exudo
la luz, la lluvia




8/12/14







A partir de l'observació de l'escultura " L'homme penché" de Camille Claudel, faig un petit homenatge sobre paper a aquesta gran escultora, en el 150è aniversari del seu naixement.








29/11/14





origami d'or
planetari de saba
regal d'un matí




22/3/14


guaita la Vida...
com fecunda cada instant
de llum tranquil.la






13/3/14


dins la caverna
dels somnis de bombolla
i saba verda


26/11/13







un tel de núvol
per la tinta d'un instant,
llacuna tèbia
per uns braços enllaçats
per uns mots que no cal dir









29/6/13






són cabells d'àngel
teranyines del camí
per estrenar un cel


26/5/13

el fil de la música



tinta nogalina -marina culubret alsina


teixim la dansa
els cors són llançadores
la pell, trama i ordit.



8/5/13

diu la llum







si fos puntaire
la sang seria blonda
coronant llavis







21/4/13

cuina









Vine a la cuina
que lliscarem amb l'oli
pel blanc del marbre.
Amanirem les postres...
(no agafis el vinagre*)







* cliqueu aquí





8/3/13

tanka al meu gust







la pell de l'Amant
reclama un ball de llengua
un tast de somni
(i tu ara no em diguis
és la tapa d'un iogurt)




3/2/13









laberint ossut
i la carn ara és seda
i el perfum és llum





30/1/13









la pell del matí
taronja fresca d'hivern
 els peus descalçats




1/1/13

27/12/12




el fil del melic
s'encén a cau d'orella
(és flama de ball)







* un petit homenatge a Camille Claudel, gran escultora i creadora, entre d'altres obres,  de "El vals".



22/12/12

matriu d'horitzó










matriu d'horitzó
que repta la pupil.la
que xucla la por



19/12/12

tanka al desig







s'enlaira el globus
inflat amb baf de brasa
i nus de sucre.
la mà al cordill, el tibes,
i explota un bes al teu pit



14/12/12

matrius (I)









matriu de bassa
llefiscosa a la cuixa
somnis de lotus




15/11/12




la mar s'inflama
el nacre vol ser ploma
alè emmidonat




13/11/12








boira de sucre
desig de resseguir-te
(petit voltatge)



20/10/12

24/9/12







HABEAS   UMBRA








Habeas Umbra és una expressió llatina que significa "que tinguis la teva ombra". Actualment designa un procés judicial estès en la major part de països democràtics que protegeix els ciutadans contra les detencions de l'ombra realitzades per una autoritat, agent, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin el supòsits legals necessaris, ja que implica la immediata comunicació d'aquest procediment al jutge de guàrdia corresponent perquè aquest pugui decidir sobre la correcció o no de la detenció.







Trencant esquemes,
idees esmaltades.
Un tall sinuós


5/9/12








 i els ulls abracen
l'aura de cotó emmelat,
la carn més tendra...


2/9/12










la mar m'enlaira,
remou arena i llavis
de mel i petó




29/8/12







ara et vull cercar
mar de joc, dansa i mirall,
amic de l'instant




27/6/12









com un pa dàngel
com l'ala d'un insecte...
vols pluja o llengua?

26/5/12









notes cendroses
perviuen dins la flama,
temen el tacte

23/5/12

cercle










matriu oberta
embrions de llum verda
nodrits per nodrir


21/3/12










em va sorprendre
que a més de parlar al meu cor
també em miressis



BWV


el contrapunt invertible






i els cànon$
de l'art de la fuga





* imatges extretes de la xarxa
** joc de paraules, encara vigent, que vaig fer un 21 de març (dia que nasqué Bach) de fa uns quants anys.


8/3/12









laberint ebri
neurones destil.lades
cervell on the rocks


15/2/12









la mà ho escampa
estels farcits de tinta
i el pinzell ho beu


1/2/12







lenta, la dansa
d'un floc suau, la pinta
que esclareix la nit






29/1/12






Declamava tot sol mentre abocava cabassades de sal a la bóta

Ignoro els temps passats, els anys i els segles,
La sang, la raça, la terra i la llar.
Só l’heura tendra al bagueny de les cares,
El gemec de la nit, la tramuntana negra,
L’ull vespertí de la roca maresa,
El fresc de la rosada al calze dels estanys,
La flor i la fulla a l’hort de les ventades,
La pell marçal del fruit i el pa tou de les boires.
Só la mel de les fonts, la veu dels soterranis,
La maregassa oberta a les arrels dreçades
I la sang de les brases labials.
Só el foc que abranda els brucs a la serra mitgera,
La pluja entre xarols, la menta dels oasis,
L’ombra que frisa en un cap de carrer
—Quan la flora dels noms emporpra la muralla—.

Só el buf que escampa el fum de les llinoses,
La sal, la sorra i el paper de vidre,
L’arbre a mig coll que branca en flamejar l’Instant.
Só el gorg brogent al pont dels hemisferis
—Pleniluni invocat als freus de l’arxipèlag—,
L’asceta enfront dels màgics al foscant dels garatges,
L’aroma dels vinagres als temples dissidents.
Só la goma solar i el sutge en lluna nova,
L’oli vident dels dibuixos rupestres,
El braç voluptuós al doll de la farina,
El qui va sol quan les clarors s’esbalcen,
I diu que no i fa creu al ban dels beduïns.
Só el nunci de l’Enllà quan els carmins estupren,
La carota de pelfa al bordell de les hores,
El temps sense quadrant i el flam que afita el cercle.

Só la llavor sembrada a l’ermot de la borra,
La tinta espessa al crepuscle dels molls,
L’ocell imbatible a la vall falconera
—Muscle vital d’estranya salvatgina—.
Só l’equador viril, l’aiguamoll incorrupte,
El litògraf del cel, la capçana polar,
Fanal de port secret i criptograma d’ambre.
Só el filtre dels dorments a la plaça emmurada,
Brossalla a la garriga i molsa al codolar,
L’orògraf boreal, el plor de les congestes,
La cabellera d’aigües del teu cor
—Brolla de lava a les teves entranyes—.
Só, de la imatge, la còpia negativa,
Projectada en el temps, amb tints inesborrables
A la làctia muralla dels teus somnis.



J. V. Foix
(28 de gener de 1893 - 29 de gener de 1987)


19/1/12








un breu silenci
m'acarona la galta
(s'esmuny si el penso)



18/1/12









la fam engreixa 
les butxaques sedoses
d'aquells que són cecs



14/1/12








la mà, el cossi
d'un petit salt de vida
i pessigolles



11/1/12









un pa de pedra
em mira i diu mossega'm
fredor als llavis







per si no ho sabíeu: m'agraden les pedres, i molt.