siento el ocaso

crepitar en la nuca,

miel de madera.

si vols et dono

un aixopluc de pètals

i un nas de follet

és la veu suau,

germina dins el calze

i et diu: estima

sutiles voces 

acarician mis ojos.

danzan las hojas

cercles de vida,

una pedra ens obre el pas

a nous somriures

pinçar la corda,

esventar la pols d'un lloc

incert i fèrtil

Lenta, ascendia

la lluna. Jo pensava

una altra lluna

que suscitava escates

damunt la pell de l'aigua

Vicent Andrés Estellés

Poema VII  - Festes Llunyanes

me abro a la vida

aunque el verde esperanza

crezca entre piedras

repòs al repte

el camí batega als dits

la ment, serena

regalo pigments

als qui saben navegar

per l'aigua del cor

safir trapella

guarneixes cada fulla

sense cobdícia

l'empremta del temps

és bellesa encriptada

amb bes i pinzell

* pòsit de tinta nogalina al fons d'un vas

con  tacto

mentre t'encises

amb el punt més eròtic...

et faig un pessic!

pausa i degustació

avui, flama, m'has soldat els llavis.

agulla de disc

gola que cerques al cel

ritmes de l'aigua

la llavor de cada pas

els brins de consciència

el gaudi de l'ara que camina

és lent el matí

de llençol i carena

de frec tendríssim

nos muestras tu faz

relámpago del cielo

cual vida fugaz

- - - - - - - - 

Ten,

el carácter de "cielo" *

* del libro El arte de la paz,

de Morihei Ueshiba.