21/11/08

saba roja incandescent
breu reducte
quarter d'hivern




Farceixes la vena amb l'agulla del segon citrí, i amb distretes llepades  - digue-ho tu -, epitelis de befes emmelades.


(amb mig minut en tinc prou, de moment)


10 comentaris:

Tempus fugit ha dit...

Mig minut pot ser una eternitat de desitg...

ptons.

Anònim ha dit...

Com m'agrada aquest anar i venir de la saba i aquest vermell lluminós. El temps compte, les coses passen i venen amb ell.

Escuela para todos Luz ONG ha dit...

Me encanta el blog, difundan que estamos juntando juguetes para los nenes pobres de la prov del chaco en Argenitna, para que en navidad todos tengan su juguete.
mail a www.escuela-inclusiva.com.ar

GRACIAS ETERNAS

ALE

PD SOMOS UNA ONG Y TODO ES A PULMÓN

myra ha dit...

no entiendo muy bien, si trata de dibujos de las hojas o no?
pero es linda la foto.
y tu tbien :)
besos
myra

DE-PROPOSITO ha dit...

A textura de uma folha. Quase que uma mancha de Rorschach. E podemos interpretá-la.
Fica bem.
E a felicidade juntinho de ti.
Manuel

Liberto Brau ha dit...

Hola... Vengo de visita de domingo a tu casa... Ay, qué delicia verte y leerte, Marina... Eres una derrochadora de belleza en tan poco... también te quería anunciar que me voy a Essaouira esta semana, volveré no sé cuando, seguro que después de la Fiesta del sacrificio de este año...

Gracias por leer “Amanece púrpura” y por formar parte de esta historia de lectores y escrituras. No sabes cómo agradezco tu entusiasmo y entrega en este proyecto de palabras, tus comentarios que hacen posible que continúe esta feliz tarea de escribir no sólo para mí sino sobre todo para vuestros ojos e imaginación. Anoche edité la segunda parte que faltaba del segundo capítulo. Espero, deseo, que te guste… que renueves nuestro pacto. Saludos.

Inuit ha dit...

¡Que maco que és el teu mig minut!
Uns colors que anuncien.....
Un text impecable i suggerent.
M'encanta quest altre punt de llibre, un per a cada moment.
Inuits

Biel Barnils Carrera ha dit...

No recordo haver entrat mai en aquest blog (o potser sí) però sí que puc afirmar sense equivocar-me que m'ha agradat molt aquest text que t'ha sortit del teu teclat. És teva la poesia? Felicitar-te.

Suso Lista ha dit...

Pois tómoche a palabra, e gustaríame unha raducción, por que hai cousas que se me escapan. Bicos

Feliciti ha dit...

Més val un sol minut de glòria Marina, que dues mil hores a l'infern. Preciós, breu, càlid!
Petons i forta abraçada!