7/3/09




m'esguardes cantant
-la lluna minva als teus ulls-
treves a l'instant.


9 comentaris:

Tempus fugit ha dit...

Al teu cor cantarà sempre, mentres cantis tu... i aquesta lluna, per molt vella que sigui, sempre et donarà llum.

ptons

myra ha dit...

asi és...y son lindas tus palabras, con pocas dices mucho,
besos
myra

TORO SALVAJE ha dit...

Serenata de lluna.

Petons.

Feliciti ha dit...

La meva estimada Marina,quina bellesa, felicitats en el dia d'avui!
petons i forta abraçada!

Anònim ha dit...

Marina, aquest dissabte em va malament, faig de mare responsable, però ves-hi avisant en properes baixades.Petons i aus!
Gcc.

Shauan Bencks ha dit...

LINDO

Anònim ha dit...

De vegades la lluna és un somriure... o un acord al capvespre.

mar ha dit...

la lluna minva dibuixant un somriure... i els ulls s'acluquen retenint una mirada

uns versos preciosos
:)

Inuit ha dit...

La lluna sempre té el seu encant i el cel, què et puc dir del cel que tu no sàpigues?..ple de música, ple d'estrelles, ple d'acords...el Cel.
Inuits