4/4/09







amb boca d'ambre
mantinc reclòs un sospir...
i un clam de magma
incisiu i agosarat
entronitza els teus deu dits


10 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

Dits de mel.

Petons.

4/4/09
DE-PROPOSITO ha dit...

boca d'ambre
------------
Há fome de muita coisa. Alguma (fome) nunca saciada em toda uma vida.
Fica bem.
E a felicidade juntinho de ti.
MANUEL

5/4/09
Tempus fugit ha dit...

Deu dits, dues mans, dos pentagrames per escriure una sinfonia... d'ambre, pell i or.

petons

5/4/09
myra ha dit...

que hermosa imagen!
.. y si, tanta fome...sobretudo de paz, amor e saude, un imenso carinho,
gracias por tu comentario,
myra

5/4/09
Feliciti ha dit...

Quan de temps es pot contenir un suspir sense ofegar-se dins de l'ambar de la teva pròpia imatge?de una bellesa incalculable.
Petons!

6/4/09
Felipe Sérvulo ha dit...

Gràcies per les teves paraules d'ànim.

Una abraçada

6/4/09
jacob ha dit...

Precioses paraules, que les llegeixo amb un sospir...

6/4/09
Inuit ha dit...

Me gustó siempre el ámbar. Me gustan todos, pero los de tonos verdosos los encuentro especialmente bellos.
Delicatessen de poemas y de imágenes.Cinco estrellas ÁMBAR.
Inuits

7/4/09
NEGROPOETA ha dit...

Uma joia de poesia. Feliz Páscoa. Carinhosamente Di.Ro

11/4/09
Anònim ha dit...

Els dits són el vincle que utilitzen els sentits per copsar, per arribar-hi. Els sospirs la seva conseqüència. L’ambre, l’espectador etern, el receptor dels secrets més recondits.

26/4/09

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)