9/9/09





Vull que les algues
envernissin els daus secs,
si és que m'has vençut.
Joc de llengües i martells
en un tauler d'escuma.



***



Llunes de coure damunt el mar. Timbals. I percudeixen.
Missatge persistent que s'estavella. Ponts i passeres. Pedra i metall. El pont de les espases. 
La pólvora i l'atzar. El meu desig. L'engruna del desig que s'ennuega d'algues. 
El teu complot. La corda i les paraules.

( La xarxa del númida - Valerià Pujol)



4 comentaris:

myra ha dit...

belisssssssima foto, y creo que tbien las palavras, creo que las entendi :)
un gran beso, amiga mia,

TORO SALVAJE ha dit...

Sembla el joc de la vida.

Petons.

Tempus fugit ha dit...

El mar ve....s'enva, però sempre hi es, como la vida, com la mort, com la felicitat i les ombres...


petons¡¡

jacob ha dit...

"les algues envernissin...." ho trobo preciós..