pètals de xarol
que amb gest camaleònic
m'imploreu un bes
skip to main |
skip to sidebar
un petit racó on reprendre l'alè... al teu aire
Dades personals
també
Enllaços
- Calendario de instantes
- Cuadromega
- De barro y luz
- De Propósito
- Estètica de l'existència
- Joan Codina
- Madreselva rebelde
- Mar
- Martí
- Myra
- Pedro
- Res
- Rokins
- Sònia Moll - La vida té vida pròpia
- Tecla
- Tinta xinesa
- Toni Bernat
- Torosalvaje
- Tretzevents
- Xavier Elkenarra (I)
- Xavier Elkenarra (II) - Nomad with a chromebook
Arxiu del blog
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(9)
- ► de novembre (1)
-
►
2012
(27)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (4)
-
►
2011
(32)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (3)
-
►
2010
(43)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (1)
-
▼
2009
(50)
-
▼
de novembre
(8)
- arados de luzclaman por las semillasdel nuevo día
- declino el passeigi el pas del temps m'enllustraid...
- en tarde oscuradesgranamos placerestacto y dulzura
- juega el otoño...baraja mis paseosalbos y fríos
- mi fiel amigo...en vórtice del besosiento tu abrigo
- pètals de xarolque amb gest camaleònicm'imploreu u...
- la llum del matídesfila absent caríciai em trena u...
- ofrenda leveme disuelvo en las saviasde tierra y c...
- ► de setembre (3)
-
▼
de novembre
(8)
5 comentaris:
El bes no sap d'espines, la sang es torna flor als llavis.
petons.
Que mala pinta tienen esos pétalos camaleónicos.
Besos.
uh!!!!espinas, sangre..
pero como siempre lindo todo, besos
Me gusta este juego sutil
entre el dolor y el placer
como frontera, aunque considero
la renuncia como el dolor
mas dificil de soportar ante
la belleza.
Te envio un beso (sin espinas)
Bufffff, quantes espines!
Publica un comentari a l'entrada