m'aferro a la pell,
anhelo la jugular
bàlsam i calma.
skip to main |
skip to sidebar
un petit racó on reprendre l'alè... al teu aire
Dades personals
també
Enllaços
- Calendario de instantes
- Cuadromega
- De barro y luz
- De Propósito
- Estètica de l'existència
- Joan Codina
- Madreselva rebelde
- Mar
- Martí
- Myra
- Pedro
- Res
- Rokins
- Sònia Moll - La vida té vida pròpia
- Tecla
- Tinta xinesa
- Toni Bernat
- Torosalvaje
- Tretzevents
- Xavier Elkenarra (I)
- Xavier Elkenarra (II) - Nomad with a chromebook
Arxiu del blog
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(9)
- ► de novembre (1)
-
►
2012
(27)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (4)
-
►
2011
(32)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (3)
-
▼
2010
(43)
- ► de desembre (3)
- ▼ de novembre (5)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(50)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (3)
6 comentaris:
Calma y prodigio del instante en el que la piel se aferra a la piel.
Petons, Marina.
Aquí frío soleado con aguaceros que se avecinan ;)
mas un belo haiku, y hermosa foto!
y lindas palabras
besos
Realment vampiresc, encara que la sang sigui verda en aquest cas...
petons
llum i ombres
formen un tot
difícil deslligar
salut estimada!
La yugular está muy rica (eso dicen los vampiros).
Besos.
Passeando, conhecendo e gostando...
Publica un comentari a l'entrada