1/12/10







són plomes de sal,
allò que sura als teus ulls
quan cerques el cel




4 comentaris:

myra ha dit...

super:))))))
besos

Tempus fugit ha dit...

Plomes, ulls y mirades... esta clar, han d'anar al cel.
Molt naco.

petons

TORO SALVAJE ha dit...

Aquest es una meravella.
Dels millors.

Petons.

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

m'encanta, Marina!

una abraçada!