la llavor de cada pas
els brins de consciència
el gaudi de l'ara que camina
skip to main |
skip to sidebar
un petit racó on reprendre l'alè... al teu aire
Dades personals
també
Enllaços
- Calendario de instantes
- Cuadromega
- De barro y luz
- De Propósito
- Estètica de l'existència
- Joan Codina
- Madreselva rebelde
- Mar
- Martí
- Myra
- Pedro
- Res
- Rokins
- Sònia Moll - La vida té vida pròpia
- Tecla
- Tinta xinesa
- Toni Bernat
- Torosalvaje
- Tretzevents
- Xavier Elkenarra (I)
- Xavier Elkenarra (II) - Nomad with a chromebook
Arxiu del blog
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(9)
- ► de novembre (1)
-
►
2012
(27)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (4)
-
▼
2011
(32)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (3)
-
►
2010
(43)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(50)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (3)
6 comentaris:
L´ara que camina plé de consciència.
I que sigui així.
Petonets d´esperança.
quin bon rotllo....
con te si deve esperare, pero cdo
nos muestran algo és una mas que BELLEZA!!!!
te quiero tanto
besos
La llavor portada pel vent marca el camí dels peus del cor....
petons.
Es tanta la belleza cuando escribes, que siempre me quedo sin palabras Marina.
Es como si tus palabras me atraparan en ese exquisito mirar de tu consciencia
Dona pau i serenitat.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada