renacen hojas

barnizadas de brisa

jugo de sombra

fulgor tangible,

me llevas al ocaso

cuando te enlazo

el teu gest, trama

- subterfugis d'un teixit -

el meu cos, ordit

(silenci)

temen, las aspas

que sonrías al cielo

burlón y quieto

Anthurium (II)

carícia

Anthurium (I)

dancing hand in hand

amb vol diletant

acarones la vora

del vestit de Nit

Ritmo papillon

de Myra Landau

som dos trastos bells

que en ofrena a un drapaire

hem fet foguera

et mostres nua

com aquest vent nu i quiet

que esbatana el cor

em tens ben presa...

i amb un lleu batec d'ales

flirto amb els teus ulls

fragments de tarda

rodolen sens vertigen

per l'instant daurat

els brots libèrrims

enarboren banderes

netes d'estelles

un petit detall

fon els esculls del teu mar

...i m'hi capbusso

rezuma el cielo

los latidos que dejé

en el camino

t'esguardo de prop,

continc les carícies

que et faran dringar

plomall vespertí,

tempteges sense fressa

l'infinit camí

a tres bandes

penyora cruixent

mares d'un miol aquós

fregadís als ulls

....

* mares (o mare) del vi (o del vinagre, etc.) VITIC. Solatge que fan diverses substàncies líquides alcohòliques, el qual conté els microorganismes capaços de produir les transformacions enzimàtiques que possibiliten la fermentació.

Bes desencaixat...

Reneixen pètals tallants

d'un vernís agre

(haiku d'un pretèrit)

senyoreja el fred

l'alè carnós d'ametller

(amb subtil incís)

polsims d'aroma

pessigollegen la pell

en un bany auri

en  mis entrañas

se asoma la tentación

cual fiel abismo

The only way to get rid of a temptation is to yield to it.

Oscar Wilde

amb un somriure

s'esqueixen els punts i a part

que em vares gravar

àvids - els cossos

 rebull de la sang - el gest

m'atanço - desig

ambre de setí,

flectat a frec d'un llavi

que em desfà el secret

reneix el tacte

en cada ascensió pel dors

(m'embranco al desig)

si nos soñamos

se rebelan las formas

para acercarnos

(para ser leído a media voz y también en silencio)

caramel

l'ètica dolça

sols t'esbandeix el carbó

que et solca el rostre

nos vio la luna...

estrujas ese instante

que ardió en mi nuca

al bany matinal

reclama exaltat el gres

poder ser mirall

arados de luz

claman por las semillas

del nuevo día

declino el passeig

i el pas del temps m'enllustra

idees, desigs...

en tarde oscura

desgranamos placeres

tacto y dulzura

juega el otoño...

baraja mis paseos

albos y fríos

mi fiel amigo...

en vórtice del beso

siento tu abrigo

pètals de xarol

que amb gest camaleònic

m'imploreu un bes

la llum del matí

desfila absent carícia

i em trena un somrís

ofrenda leve

me disuelvo en las savias

de tierra y cielo

voz cromática

susurro de pétalo

nacido en el mar

me desenfundo

y lucho por la vida

(que no se pierda...)

Fotografía: De Cenizas

les veles de lli

acullen batecs de mar

quan  s'aferma el gest

pinto un jaç auri

mentre la llengua d'un llenç

corona els meus dits

quan cerco escumes

tot just m'enduc l'orquestra

de plors esmolats

tres quarts de tarda

i endolcim tic-tacs de pell...

... glissando als llavis

en lecho de miel

cristalizan segundos

al fin anclados