24/7/08

límit








Apresses el traç cap al punt de fuga.
Encara.

Les distàncies mesurades es repleguen lascivament quan un gest lleu de la mà trenca un fil de teranyina.
El miratge d'encetar un camí amb la rosada et sedueix i, com aquell qui no en sap el gust, t'apropes els dits als llavis per a veure quina de les cinc agulles et cosirà un mot.










El punto de fuga reclama un trazo apresurado.
Aún.

La levedad de ese gesto, en tu mano, comulga con el inevitable desgarro de una tela de araña.
Invocas las distancias calculadas y éstas se repliegan y estrujan el barro en oraciones. Es un espejismo, lo sabes, pero te seduce abrir un camino rociado, fingir que desconoces su sabor.
Te acercas los dedos a los labios y esperas a que una de las cinco agujas te cosa la penúltima letra.



...


límit


[1440; del ll. limes, limĭtis 'caminet entre camps; límit, frontera']

1 m Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps.

2 fig 1 m Punt fins on és possible o lícit que arribi alguna cosa.

2 adj inv Situació límit.

3 m ANÀL MAT Valor al qual una successió o bé una funció pot acostar-se més i més.

4 m FÍS Llindar màxim d'una magnitud física.


1 comentari:

myra ha dit...

elegante, hermoso, inteligente,no te puedes imaginar como te admiro!!!