10/1/09

ist







2 1 Rebre el pes, l'esforç, d'una cosa sense cedir, sense ésser-ne damnejat. 



escucha el nácar
inclinado a tu paso
nana de roca

mirada en luz
aguanta, quizás hiera
la sal de naipe



15 comentaris:

Tempus fugit ha dit...

Suportar la vida, les absències… els trossos de tu mateix que caminen cap a l’horitzó...

petons, dels bons.

myra ha dit...

suportar...si, se suporta, no es facil mas, al final, te dices que no fue tan dificil
linda imagen,
un buen domingo para mi amiga,
myra

Felipe Sérvulo ha dit...

Una satisfacció passar per la teva casa i saber de tu. De la teva música i de la teva poesia. Feliç any.

Anònim ha dit...

Una imatge lànguida, hivernal, infinita...També les teves paraules.

Suso Lista ha dit...

Estou de volta. Como vai todo?. Moitosbicos

TORO SALVAJE ha dit...

Quina solitud a la foto.

Que bo el poema.

Petons.

jacob ha dit...

Preciosa imatge. M'encanta " escucha el nácar inclinado a tu paso.....

Tempus fugit ha dit...

No es que torni a passar. No havia marxat .
Aquest (i tots) els teus blogs, són un luxe.

ptons, del bons.

Anònim ha dit...

Marina, files tant prim que és una delícia.
Petons i forta abraçada!

Anònim ha dit...

Pert cert sóc la gorocca,m'oblidat.

Inuit ha dit...

Rebre el pes, la força sense cedir i ser damnejat, es molt difícil..
o tens la pell morta o ets de la mateixa sensibilitat o són de la mateixa condició....també es por se modelable i et converteixes en l'altre, però aguantar quelcom superior arriba ase irresistible.
El poema i la foto de molta sensibilitat, el mateix que els teus comentaris..curs o llarg,cap deixa indiferent.
Auroes volant
Inuits

mirada ha dit...

Es una belleza, verdadera, si, lo es. Enhorabuena. Un abrazo enorme.

Ramon Aladern ha dit...

passava per aquí i...
:))

MT ha dit...

Marina,

m'agrada aquesta foto, al fons...

Ana ha dit...

Geniales palabras para una estupenda fotografía. Un abrazo