8/1/09




si envestís el roig 

l'abraçaria

si em vestís el roig


8 comentaris:

Tempus fugit ha dit...

I jo...i jo...


petons

jacob ha dit...

Oh, el roig...

Feliciti ha dit...

N'estic quasi segura d'haver-te trobat enmig d'un roig a cor obert dels sentits.
Petons i forta abraçada, una flor deliciosa!

myra ha dit...

lindissima flor , és la mia!!!!! no?!!!
un gran abrazo
myra

Anònim ha dit...

La flor de l'Anthurium és com un cor roig. Podria arribar a estimar?

Anònim ha dit...

Magnífic!

Inuit ha dit...

Hauríem d'abraçar sempre, hi hagués el color que hi hagués.......però deixem, tant sovint, de ser autèntics que arribem a no sentir per no patir.
Qui no s'emociona amb aquest vermell?
Inuits

Tempus fugit ha dit...

Es la mateixa que he vist avui?

Com passa el temps... també per les flors....

ptonets, vermells