16/3/09





Jau la carícia
i condensa els meus límits
dissolts en un bes



10 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

Mig cor.
Verd.
Encara per madurar.
Tens temps.

petons.

Tempus fugit ha dit...

I quan la caricía delimita el perfil dels llavis el cor no jau: vola.

petons

myra ha dit...

hermoso todo!!!!
un gran beso
myra

Feliciti ha dit...

Marina,quin silenci acaronat per llavis massa ocupats en el delit de l'amor.Petons i forta abraçada, en altre ocasió quedem!

Anònim ha dit...

En el bes es condensen tots els límits i en el verd jau dissolta la carícia.

NEGROPOETA ha dit...

Obg pelo teu carinho no meu blog, às vezes me acho poeta, mas na realidade sou apenas um "juntador" de letras querendo dar significado as palavras e mais ainda a minha vida. Apesar de não conhecer tua língua eu sinto a tua poesia. Carinhosamente Dinigro Rocha.

jacob ha dit...

Preciós !!!

Jesús M. Tibau ha dit...

tot un jo concentrat en uns llavis

Felipe Sérvulo ha dit...

Una abraçada. Et llegeixo.

Inuit ha dit...

Aquesta és una caricia visual.
Un petó
Inuits