con sol de invierno
florecen arcoíris
de savia añeja
skip to main |
skip to sidebar
un petit racó on reprendre l'alè... al teu aire
Dades personals
també
Enllaços
- Calendario de instantes
- Cuadromega
- De barro y luz
- De Propósito
- Estètica de l'existència
- Joan Codina
- Madreselva rebelde
- Mar
- Martí
- Myra
- Pedro
- Res
- Rokins
- Sònia Moll - La vida té vida pròpia
- Tecla
- Tinta xinesa
- Toni Bernat
- Torosalvaje
- Tretzevents
- Xavier Elkenarra (I)
- Xavier Elkenarra (II) - Nomad with a chromebook
Arxiu del blog
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(9)
- ► de novembre (1)
-
►
2012
(27)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (4)
-
▼
2011
(32)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (3)
-
►
2010
(43)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(50)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (3)
5 comentaris:
Y son los que mejor saben... créeme;)
Besadetes, Marina.
Savia añeja, sabia luz de arcoíris eterno.
besos
Cómo que pausa???
Nooooooooo!!!!
Bueno, pero no tardes, eh??
Besitos, Marina.
Quizás sea su último invierno.
Besos pausados.
Tamaño esfuerzo bilingüe en una minimalista forma de poesía que admiro por su enorme dificultad
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada