30/1/11





ja em tens al centre,
compassant carícies
(i una embranzida)



7 comentaris:

LA ZARZAMORA ha dit...

Y que esas caricias giren y giren y vuelen hasta encontrar el impulso deseado.
Petons, Marina.

Tempus fugit ha dit...

El aire, suave brisa o recio viento, pasa y mueve las aspas, pero es el molino el que saca el agua.


petons.

myra ha dit...

finalmente aqui estoy para verte y cto me gusta!!!
te quiero amiga querida,

DE-PROPOSITO ha dit...

Olá.
Que a felicidade esteja por aí.
Tão poucas palavras, mas não entendi o texto.
-------
Tudo de bom para ti.
Manuel

TORO SALVAJE ha dit...

Com si fos un miracle.

Petons.

tecla ha dit...

Dius molt en tan poques paraules Marina.
Una abraçada.

Se hace lo que se puede.
Em refereiso al meu català escrit.
T´stimo

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

des del centre, l'embranzida no perd mai força.
em deixen bocabadada els teus poemes-imatge.

una abraçada