dime
skip to main |
skip to sidebar
un petit racó on reprendre l'alè... al teu aire
Dades personals
també
Enllaços
- Calendario de instantes
- Cuadromega
- De barro y luz
- De Propósito
- Estètica de l'existència
- Joan Codina
- Madreselva rebelde
- Mar
- Martí
- Myra
- Pedro
- Res
- Rokins
- Sònia Moll - La vida té vida pròpia
- Tecla
- Tinta xinesa
- Toni Bernat
- Torosalvaje
- Tretzevents
- Xavier Elkenarra (I)
- Xavier Elkenarra (II) - Nomad with a chromebook
Arxiu del blog
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(9)
- ► de novembre (1)
-
►
2012
(27)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (4)
-
►
2011
(32)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (3)
-
►
2010
(43)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (1)
-
▼
2009
(50)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (3)
13 comentaris:
lina imagen, te quiero, amiga,
myra
desculpe, quiz decir, linda
Muda, sin cuerdas,
vibra con el recuerdo
de viejas notas.
besos
Segur que tu dialogues amb la guitarra i ella també et regala sentiments a cau d'orella.
Una abraçada
... lo que sea.
Besos.
Estimada Marina, suposo que es tracta del teu instrument, no sóc gaire imaginativa en dir això, ho se, només és que la teva presència m'ha fet molta il.lusió.Me'n alegro que tot vagi bé, ja se que ets una noia força ocupada, els nanos, el grupet...un petó i una forta abraçada.Ens veiem!
eps! sóc la kispareta d'RC (de www.relatsencatala.cat) del divendreees!
Va ser bonic que acompanyessis les nostres paraules amb la guitarra!
i espero que t'hi trobessis a gust. Sembla que et va agradar! i me n'alegro.
M'encanten les teves fotos. Trobo que són molt profundes i d'un gran significat personal. Desprenen missatges. Es nota que busques un significat en elles, no les fas perquè sí, sinó pensant què diran.
Expressen. (com la música).
un plaer coincidir l'altre dia!
seguim en contacte,
Gemma
Esta entrada sí la entiendo (disculpa mi torpeza con los idiomas). Con una palabra y una imagen has dicho mucho...qué envidia, bueno, a veces no hace falta más.
Un beso
Yo también entiendo la entrada... en la caja de resonancia. Saludos
Hola Marina,
Avui sóc jo qui visita la teva bitàcora. Ho faig, a més de per felicitar-te pel teu poema visual, per enviar-te aquest link d'un article publicat avui al Culturas de La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090401/53672275955/los-terapeutas.html
Crec que et recordarà a un debat que vam tenir ja fa temps. De fet, és molt suggerent i recolza algunes de les teves afirmacions llavors. A mi m'ha fet pensar.
Petons.
Tantes coses i quasi res..
Bon cap de setmana,Marina,petons!
Cuéntame o cántame o susúrrame o llévame, con tu melodía, dónde, tú, nota, acorde, me quieras transportar, yo me dejo.
Inuits
Publica un comentari a l'entrada